A la recerca de la sort.

Sovint a la vida ens diuen: "Que tinguis sort", "A veure si tenim sort"...en aquests desitjos sempre invoquem a la deesa fortuna perquè guii les nostres passes, perquè sigui el nostre horitzó. Si bé és cert que moltes vegades l'atzar és qui ens marca el destí, no és menys cert que nosaltres som qui hem de propiciar l'arribada d'aquesta afortunada deesa.

De res serviria que el nostre equip esportiu confies en que la sort s'aliés amb nosaltres, per guanyar grans torneigos, si no hi hagués un entrenament exhaustiu i una mentalització seriosa. De res serviria confiar en que ens sortís bé una prova qualsevol si abans no hi hagués hagut un estudi a consciència de la matèria en qüestió. La sort real és la dels qui desconfien d'ella i propicien la seguretat dels fets.

De la mateixa manera resulta rídicul totes les supersticions contràries a la mateixa, no cal baixar de la vorera per eludir una escala pel perill evident que comporten els vehicles que circulen, de res serveix obviar el número 13, si en altres cultures és un altre el nombre de la "mala sort"...i sobre els gats negres que us diré? Jo fa 12 anys que visc amb aquesta preciosa gata negra, la Galis, i sols m'ha donat tendresa, carícies i moixaines...i aquesta és la mala sort?